Beat

Durant dos anys, vaig treballar en una feina que m’obligava a començar a les 5 del matí. En aquella època vivia a casa els pares, i cada matí (o cada nit), em llevava a les 4 i agafava el cotxe, de Badalona a Barcelona. El trajecte durava exactament 13 minuts i mateixos conductors ens aturàvem als mateixos semàfors.

Un semàfor inevitable era el de la Riera de Sant Joan de Badalona, per incorporar-te al lateral de l’autopista. Mai em trobava cap cotxe ni cap vianant i tenia prou visibilitat per comprovar-ho amb prou antel·lació.

50 segons per preguntar-me què havia de fer: respectar el semàfor, perquè la base del món civilitzat és el respecte per les normes que intenten fer funcionar millor la societat? O creuar-lo amb precaució, perquè la intel·ligència d’una persona també es mesura per la seva capacitat de transgredir les normes (sobretot quan són inútils)?

No sé què hauríeu fet vosaltres, però jo, durant més de 400 nits (o matins) vaig restar impertèrrit agafat al volant del Twingo, esperant a que el semàfor es posés en verd. Mai, absolutament mai, vaig saltar-me’l.

He acabat pensant de quina manera aquest dilema pot canviar una vida o descriure el caràcter d’una persona. Més sagnant en el meu cas, quan representa que m’agradava la literatura beat i les road-movies.

Montigalà

Als Multicines Montigalà hi anava amb el Twingo, fet que donava la sensació que canviaves de ciutat. De fet, Montigalà era un espai aliè a la resta de la ciutat, un miratge olímpic en ple suburbi.

Durant uns quatre anys, els divendres a la nit, solia anar-hi amb el Guillem, amb les entrades que aconseguíem per la col·laboració a Ràdio Ciutat de Badalona. Havíem de parlar de pel·lícules que es puguessin veure “a Badalona”. Per anar als Icària també calia agafar el cotxe. Només calia agafar el cotxe.

Vam veure poques pel·lícules bones, alguna interessant i moltes dolentes. Concretament, aquestes:

1 de setembre de 1992 a les 22:30: Beethoven, uno más de la familia
4 de setembre de 1992 a les 22:30: Jamón, jamón
1 de març de 1996 a les 22:20: Como conquistar Hollywood (Get Shorty)
12 d’abril de 1996 a les 22:00: Días extraños
3 de maig de 1996 a les 22:05: Tesis
17 de maig de 1996 a les 22:30: Discordias a la carta (Grumpier Old Men)
24 de maig de 1996 a les 22:40: Vidas al límite (Total Eclipse)
5 de març de 1997 a les 22:10: El escándalo de Larry Flint
10 de març de 1997 a les 22:30: Territorio: Comanche
20 de juliol de 1997 a les 12:00: Airbag – absolutament sol
25 de juliol de 1997 a les 22:30: Mr. Bean
21 d’octubre de 1997 a les 22:50: No va mas (Rien ne va plus)
7 d’octubre de 1998 a les 22:40: Barrio – amb en Roger
27 d’octubre de 1998 a les 22:15: Un romance muy peligroso (Out of Sight) – amb en Roger
6 de novembre de 1998 a les 16:40: Algo pasa con Mary – absolutament sol
23 de març de 1999 a les 18:05: Muertos de risa
17 d’abril de 1999 a les 12:00: Todo sobre mi madre – absolutament sol
30 d’abril de 1999 a les 19:10: Ejecución inminente
4 de juny de 1999 a les 19:20: Ed TV
11 de juny de 1999 a les 22:30: Trabajo basura (Office Space)

Aquesta setmana he sabut que els cinemes de Montigalà tanquen, perquè hi anava poca gent. Heron City, La Maquinista, les Glòries… Centres comercials més grans, més moderns, amb més botigues més de moda, i on passen les mateixes pel·lícules.

Tampoc mai vaig contribuir gaire a la viabilitat econòmica dels Multicines Montigalà. No pagàvem mai. Ni tan sols el pàrquing, tan desert com els passadissos foscos del centre comercial, on no em calia fer maniobres impossibles per aparcar el Twingo.

Era en el Twingo on comentàvem la pel·lícula i on pactàvem què en diríem el dilluns seguent al programa. Hi havia dies que deixàvem el cotxe al garatge de casa i anàvem de pet a la Sargantana amb la parroquia habitual.

Ara visc a Gràcia (en Guillem també. I en Roger). Tinc els Verdi tan a prop que quan la pel·lícula ens ha agradat, donem voltes al voltant de l’illa de cases, per no trobar-nos comentant la pel·lícula al sofà (Bajo las estrellas, de Félix Viscarret, és la darrera).

El Twingo el tinc al pàrquing dels pares, a Badalona. Precisament, la mateixa setmana que han tancat els cinemes de Montigalà, s’ha conegut com serà el nou model del Twingo. Un vehicle adaptat als nous temps, però on no hi reconec cap rastre del primer.