La anormalitat improvable

Al PopArb, un arqueòleg del yeyé català en vinil (Dj Phil Musical) conviu amb els que endollen un Mac a l’escenari (Linn Youki)*.

Un aspirant a representar Espanya a Eurovisión (La Casa Azul) toca el dia abans que un místic solsoní musiqui el poeta nacional del XIX (Roger Mas)**.

Els qui el divendres eren públic, dissabte pugen a l’escenari i viceversa (alguns pugen i baixen durant un mateix concert). Hi ha pares que es belluguen pel recinte de la mà dels fills. I per alguns racons, “la droga hi corre de sota mà”.

El poble està pres per barcelonins, però la lentitud s’encomana. I l’únic cambrer que et serveix en menys de 20 minuts, és marroquí i parla un català de (teatre de) guerrilla.

Tot plegat, d’una anormalitat improvable.

• El Mac es va penjar en directe 3 cops. No és broma.
• * El solsoní Roger Mas musica Verdaguer. Els Mishima, de la Barcelona burgesa, ho fan amb Maragall. Que fos al contrari, seria demanar massa, no?

La Banda Municipal del Polo Norte (III)

Més de la meitat de les visites que m’envia el Google vénen cercant informació sobre La Banda Municipal del Polo Norte. I sovint, aquestes visites arriben els dies posteriors a algun concert de la banda (com a teloners de James, al Razz; o amb Mishima, obrint el Diba, per exemple).

Aquest cap de setmana toquen al PopArb. Per tant, no seria d’estranyar que dilluns, dimarts o dimecres, algú caigui per aquesta pàgina buscant-ne alguna cosa.

Aquest és el meu post per satisfer aquesta demanda.