Contràriament al què s’escriu en els fòrums d’Internet i al què diuen alguns articulistes, sóc de la opinió que la majoria de decisions polítiques no són fruit d’estratègies perverses pensades per ments maquiavèl·liques.

Tot al contrari, solen ser improvisacions sobre la marxa preses per gent més aviat incompetent.

Cal alertar del mal que els blogs estan fent a la política catalana.

Polítics de segona o tercera fila, de perfils baixíssims, que en condicions normals cap mitjà de comunicació es dirigiria a ells per demanar-los l’opinió (perquè és irrellevant), tenen una tribuna lliure on, animats per la vanitat dels comptadors de visites, es creuen que són grans ideòlegs o, el què és pitjor, grans humoristes.

I hi escriuen coses que no gosarien dir en una tertúlia o en una roda de premsa, perquè hom porta corbata sap que no pot dir coses a la babalà. En canvi, amb pantalons curts del Decathlon i camisa espitregada, amb la impunitat que et dóna el despatx de casa, se senten els amos del Photoshop, i apa, a embolicar la troca.

Altra cosa és que els mitjans seriosos piquin (clar que, a hores d’ara, qui creu que El País i El Mundo siguin seriosos). Però hom té la sensació que el debat polític actual es una successió de clics en un enllaç on hi posa: “Deja tu comentario”.