La següent història me la van explicar dos amics, però com que estem parlant d’un afer perillós mantindré en secret la seva identitat. Es diran P. i M.
El desembre passat, el P. i la M. van viatjar a l’Amèrica del Nord. Van estar a Washington, a Philadelphia, a Boston, al Canadà, al Grand Canyon. Un senyor viatge. No era la primera vegada que visitaven els Estats Units: fa 4 anys, van estar treballant i estudiant una temporada a Atlanta.
Però a diferència de l’anterior estada, en aquest viatge, a tots els aeroports i controls el Pere era apartat de la filera i era registrat a part. Li obrien totes les maletes, li regiraven tots els abrics. Li feien interrogatoris extensos. Tornant en cotxe del Canadà, per exemple, el van tenir una hora en una petita habitació mentre li revisaven el passaport i li escorcollaven el cotxe de dalt a baix.
La M. res: es limitava a mirar des de la filera com grapejaven el seu nòvio. Per què volien només el P.? Van acabar sabent que en els arxius duaners el P. hi apareixia sota l’epígraf de strictly security: “seguretat estricta”. Què devia haver fet el P., quan va a Atlanta, per ser considerat una amenaça per a la seguretat nacional?
Cap problema amb la policia. Cap multa d’aparcament. La única explicació que hi troba el P. són les classes d’anglès per a estrangers que feia a la Universitat. Com que el P. s’hi avorria, cada vegada que li proposaven fer una redacció amb tema lliure, el Pere aprofitava per criticar la presó de Guantànamo o la invasió de l’Irak.
Tot això és especular, però és possible que algun professor d’anglès, en un excés de zel patriòtic, va posar en alerta algun cos de seguretat. Això espanta, perquè et dóna la mesura de l’estat de psicosi en què han viscut als Estats Units en el darrers anys. I espanta perquè converteix en sospitosos tots els professors d’anglès que hem tingut al llarg de la nostra vida.
Aquells americans excèntrics, que venien a classe amb una gorra de beisbol al cap, eren també agents de la CIA? Potser en algun arxiu d’alta seguretat hi ha una fitxa amb els meus exercicis i amb dades tan rellevants com: “He doesn’t like dogs.”, “Every morning, he eats bread with tomato for breakfast” o “His favourite team is Joventut of Badalona.”
En el seu intent per desfer els errors de Bush, potser l’Obama pensa destruir aquests arxius. Per si de cas, recomanaria a tots aquells que esteu estudiant anglès que mentiu en els exercicis! No escriviu res que us comprometi! Si no, us arrisqueu, com el P., i que quan viatgeu als Estats Units, us fotin mà a tots els racons del cos a cada duana.
