A l’Hem de parlar entrevisten a un conspicu blogaire català que viu a Nova York. L’excusa, les eleccions americanes.
Explica que als Estats Units a la gent no li fa cap nosa mostrar les seves preferències polítiques en públic. Pins, gorres, samarretes a favor de l’un o de l’altre candidat formen part de la indumentària de cada dia. Als americans no els fa vergonya exposar les preferències polítiques.
I jo afegeixo: ni parodiar-les.
Fa poc vaig veure Lions for lambs, una pel·lícula estranya dirigida pel Robert Redford. Una de les tres trames del film era una llarga entrevista entre un falcó de l’administració Bush (Tom Cruise) i una periodista de la vella guàrdia progressista (Meryl Streep). Una paròdia d’ells mateixos.
Dos actors que representen les antípodes ideològiques de Hollywood, superen els prejudicis i es posen a treballar junts. Al llarg de la pel·lícula, defensen idees polítiques semblants a les seves, però també deixen que se n’exposin les contradiccions, els paranys i els arguments més cínics. Se signifiquen i n’assumeixen les conseqüències.
Fantàstic. Això és fair-play.
Ara bé, la pregunta és: això podria fer-se aquí? No ho sé. Però hauria de poder.
Perquè, de fet, ara mateix a Espanya només hi ha un tête à tête actoral pel qual valgui la pena pagar més de 8 euros a qualsevol cinema: Joel Joan contra Toni Cantó.
Crec tant en la idea que, quan tingui temps, em posaré a escriure el guió. Només tinc un dubte: vosaltres escriuríeu una història d’una lluita i persecució implacable, estil Heat? O us decantaríeu més cap a una història íntima d’amor impossible, tipus Brokeback Mountain?
