És en dies com avui que alguns companys de feina em pregunten què coi és això del draft. Jo tampoc ho he acabat d’entendre mai, perquè jo vaig començar a aprendre de bàsquet quan els equips eren 3 de la cantera i 2 negres. Però improviso i li responc que és com si un equip t’agrega al seu facebook.
Estranyament, la resposta ha convençut. Aleshores, comença a preguntar-me coses del tipus: “Qui és millor: Ricky o Rudy?” “Ricky i Rudy junts són millors que Kobe Bryant?” “Si Ricky marxés seria com el Figo pel Barça?” “Si als Lakers en comptes de Gasol hi hagués Ricky, serien igual de bons?” “La Penya amb Ricky i Rudy guanyaria als Memphis?” “I el Barça d’Epi i Solozábal, guanyaria als Memphis?” “Si Portland jugués la Final Four, arrassaria?”
I aquí ja no sé què respondre, però em venen al cap aquelles pel·lícules de sèrie B de l’estil Godzilla vs King Kong o Alien vs Predator, però barrejant gèneres:
“Qui és més irreductible? Alien o la mare de Tony Soprano?” “Godzilla i Darth Vader arrassarien contra Dexter i el Joe Pesci de Casino?” “El final de Alguién voló sobre el nido del cuco tindria la mateixa intensitat si canviéssim la infermera per Chucky, el muñeco diabólico?”
Actualització: si algú vol tocar les estrelles, que es compri un coet; però pagat de la seva butxaca.
Categories: Cinema · bàsquet
Etiquetat: Alien, Chucky, draft, facebook, Godzilla, Joe Pesci, Joventut, lakers, nba, Penya, Ricky Rubio, Rudy Fernández
Que els matins la merla ja no visiti la terrassa de casa, i només ens sobrevolin exemplars histèrics de cotorres argentines; que en un restaurant del Poble Nou facin servir els termes “brou” i “noodles” per descriure un mateix plat, quan, al capdavall, eren tallarines de tota la vida; la pel·lícula La clase (Entre les murs), vista sense trobar-hi cap bri d’esperança, com havia llegit en algun lloc; el Facebook…
Categories: Cinema · Difícil de precisar · Gràcia
Etiquetat: cotorra argentina, facebook, la clase
El fenomen Facebook també serveix per adonar-se que el tonto de la classe s’ha convertit en un self-made man.
Però les ulleres de sol – italianes, d’imitació- són made in Taiwan. El mòbil d’última generació -acumulant punts Movistar-, és made in Hungary. I l’Audi A3 -finançat a 8 anys-, made in Ingolstadt.
Que no us enganyin els accessoris: tots continuem fets del mateix guix que ens suava a les mans quan sortíem a fer un exercici a la pissarra.
Categories: Difícil de precisar
Etiquetat: audi a3, el tonto de la classe, facebook
Li dic al G. que no m’esperava veure’l al Facebook.
-Per què ho dius?
-Rectifico. Si que m’esperava trobar-te, perquè tots ens hi hem acabat apuntant. No m’esperava que hi escrivissis.
El G. em diu que sí, que darrerament hi ha escrit, més que res, per provar. Però principalment el fa servir per espiar, per fer de voyeur.
-No sé, m’ha decebut una mica. És una eina molt potent, però n’estic una mica fart. Cada dilluns, 20 paios escriuen: “Quina mandra, és dilluns!” I cada divendres, escriuen: “Què bé! Divendres! Cap de setmana”. En què quedem: és una xarxa social o un calendari? I quan fa núvol, aquests mateixos diuen: “Fa un dia gris.” Coi, trec el cap per la finestra i ho veig. No fa falta que m’ho diguin.
“I és que seria una eina de puta mare. Perquè la gent recomanés coses i la resta les comentés. Un veritable fòrum de debat. Però jo, l’únic que rebo són missatges d’amics que fot mesos i mesos que no veig que en conviden a fer-me de la llista a favor de que el Tamudo es tregui el graduat escolar. Molt bé, xavals.”
L’endemà, l’Ò. m’envia un missatge amb un un comentari simètric al meu:
- Hola. No sabia que tu també… ehem. Per cert, crec que ets la única persona de tota la xarxa que diu que té més anys dels que té en realitat…
I té raó. No me n’havia adonat, però me m’he posat 4 de més.
Mira, no ho canviaré. I si ho faig, serà per posar-me’n 10 més, que segurament m’escauen millor.
Categories: reinterpretant converses amb amics
Etiquetat: facebook
