Fa dues nits que la televisió és silenciada i devorem el recull de vinyetes de Charlie Brown que em vaig regalar per Sant Jordi. Llegit a quatre ulls, com quan era petit i el meu germà passava la pàgina abans que jo hagués arribat al final.
Cal reivindicar el Charlie Brown mordaç i poètic. El tímid i cagadubtes Charlie Brown, que fidel al seu caràcter, s’ha deixat eclipsar pel seu gos Snoopy, carn de merxandatge i injustament apropiat per la superficial cultura pija, com si fos una Kitty qualsevol.
Ens agrada l’imprevisible Snoopy. Ens agrada el sensible i delicat Linus. Ens agrada l’estoicisme de l’Schroeder i el seu piano. La Sally, la Marcie i el Rerun…
Però preferim el Charlie Brown, heroi de tots els losers.
