Extractes de tres articles diferents del suplement cultural de l’Avui d’aquesta setmana:
1. “Que una escriptora com xxxx estigui tan poc traduïda aquí no deixa de ser un misteri.”
2. “En unes altres paraules: tenim un país que no sap què fer amb un personatge com xxxx.”
3. “Aquest retorn indica una anormalitat, perquè en una literatura o, si voleu, un mercat i un públic lector com cal, la presència de xxxx i altres autors com ell hauria de ser constant.”
Ep, gent. I si ens relaxéssim una mica? Viure així, posant-nos tanta pressió al damunt, pot acabar cansant, no creieu? És que, al final, de tan acostumats al lament, qualsevol dia els suplements culturals dels diaris aniran a la secció de necrològiques i ni ens n’adonarem.
2 respostes fins ara
Marlene // Novembre 12, 2009 a 3:19 pm |
El cap de setmana passat, en el suplement nou de l’Avui (no sé com es diu: “Gent” o “Coses” o un nom abstracte) hi havia una enquesta en què demanaven:
“Manel t’ha fet descobrir la música en català?” o alguna cosa similar. Primer vaig pensar que era broma, després, que era una estupidesa. Després vaig pensar que potser ho havien preguntat als habitants d’Estocolm o de Glasgow; però no. Ja et dic, no recordo ben bé com anava, però hi havia gent que havia respost, per tant, no tothom –en veure la pregunta– va pensar a dir-li al paio que se li havia acudit: “ei, ei, ei, si no és una broma… relaxa’t, tio!” No em vull ni imaginar quina conclusió en va treure.
(Ja està; és que el teu post m’ho ha recordat.)
senyorventura // Novembre 12, 2009 a 11:41 pm |
Mare meva, com estan a l’Avui. Amb tants canvis a la direcció deuen estar tots desorientats. Però en quin país viuen?