Una de les perversions que produeix la globalització informativa és que, aquest matí, en el programa del Cuní, la Patricia Gabancho i el Joan B. Culla es vegin obligats a tenir una opinió formada i fonamentada sobre Michael Jackson.
Potser seria més honest confessessin que no saben distingir entre Black or white i Highway to hell (no serien els primers i no perdiren el prestigi). Però els paguen per opinar i, al capdavall, no rebran cap trucada al telèfon dels al·ludits.
Clar que, acte seguit veus qualsevol periodista d’esports de TV3 parlant del draft, de Ricky Rubio i de la Penya i arribes a la conclusió que la ignorància és una disciplina en què sempre hi ha algú preparat per superar la plusmarca anterior.
2 respostes fins ara
G // Juny 26, 2009 a 4:09 pm |
“Podem afirmar sense por a equivocar-nos que Michael Jackson era un desgraciat”, Josep Cuní aquest matí
J // Juny 26, 2009 a 7:35 pm |
Desgraciat sobretot per la cirugia. Per això, i per d’altres històries, crec que no existeix cap mortal que no en tingui una opinió que no sigui deformada.