Rothko

Tot i que fa mesos que dura el fenomen, no hem acabat de trobar una explicació raonable a la pudor de pixum de gat que, de tant en tant, desprèn el pòster d’un quadre de Rothko que tenim penjat al rebedor.

No tenim gats, a casa. Fins fa mesos, ens entraven els gats dels veïns, però:

a/ no m’imagino com/per què els gats s’enfilarien a pixar damunt del pòster de Rothko.

b/ el veí alemany ha fet valer la destresa adquirida pels seu poble al llarg de la història i ha instal·lat unes tanques infranquejables entre les dues terrasses que ens han allunyat els gats per una temporada.

I el quadre continua desprenent olor de pixum de gat. No sempre, no tots els dies: algun matí, en llevar-nos; alguna tarda, quan entrem a casa. I sabem positivament que el fet amaga un secret; que l’aparició de l’olor ha de coincidir amb algun altre esdeveniment que encara no hem resolt a relacionar; que algú (Rothko? La Verge? Un gat?) vol dir-nos alguna cosa (la data de l’adveniment de Satanàs? On cony jugarà la temporada que ve el venut de Ricky Rubio? Que se’ns està pixant un gat dintre de casa?).

Se’ns escapa la clau, però darrere del quadre de Rothko s’hi amaga alguna veritat.