Nomenclator (7) – les Tres Senyores

Gràcia va anar creixent a mesura que els propietaris de les parcel·les decidien urbanitzar-les. Al segle XIX, l’Ajuntament encara no practicava la democràcia participativa, i sovint eren els mateixos propietaris els qui posaven el nom als carrers.

Així, al voltant de la Plaça del Diamant hi ha els carrers Topazi, Or, Perla i Robí, i antigament també existien Plata, (ara Astúries) i Maragda (ara Guilleries). Que el propietari de la finca fos joier hi té alguna cosa a veure.

Un altre cas és el d’Antoni Trilla, que va dedicar-se un carrer, i va decidir compartir l’honor amb la seva família: el pare (plaça de Trilla), la mare (Santa Magdalena), la dona (Santa Àgata) i els sogres (Badia i Santa Rosa). S’ha de ser un crack per fer entrar a la dona, la mare i la sogra al nomenclàtor i al santoral al mateix temps.

L’amor a la família també movia als senyors Massens, Rabassa i Torrente Flores. D’entrada, van batejar amb els seus cognoms tres dels carrers de la seva parcel·la (la tradició popular va acabar transformant aquest últim en Torrent de les Flors, que, si bé seguia el curs d’un torrent, no es té constància que excel·lís per les seves flors). Com que els sobrava un quart carrer, van tenir el detall de dedicar-lo a les seves mullers: Teresa Rabassa, Teresa Batet i Mercè Frigola.

Però com se soluciona la dificultat aritmètica d’homenatjar tres persones amb només un carrer? Això no és un problema per als catalans, ja que la genètica ens ha dotat amb un sentit comú innat que deixa al Rei Salomó com persona frívola i arbitrària. Els senyors Massens, Rabassa i Torrente Flores no es van voler complicar la vida i van honorar les seves esposes batejant el quart carrer com a Carrer de les Tres Senyores.

Totes tres alhora, com un pack, com un tot. És interessant veure com, sovint, un gest que pretèn ser un afalac i un homenatge, acaba sent una descortesia de grans proporcions.