The grass is always greener on the other side of the fence

Anys enrere, no m’hagués imaginat que, un migdia de primavera, em passaria 20 minuts parlant de plantes i flors amb el veí per damunt la tanca que separa les dues terrasses (com en aquelles pel·lícules americanes, en què dos veïns s’elogien mútuament la gespa de l’altra però que secretament pensen que són ells els qui tenen el jardí més ben cuidat.)

I, anys enrere, tampoc m’hagués imaginat que les meves* plantes i flors estarien més ben cuidades que les del meu veí (encara que mai li ho diré perquè segur que ell es nega a admetre-ho.)

* En honor a la veritat, hauria de dir “les nostres”, perquè una terrassa és un treball en equip. Però fins i tot referint-me a les plantes i flors que jo cuido en exclusiva, la sentència és vàlida.