Aquesta nit he somniat que trucaven a la porta de casa i jo obria. Era el Leonard Cohen.
-Perdó, m’he equivocat. Les Martes?
-Una mica més amunt, -deia jo- al 2on 2ona.
Ell es tornava a disculpar, i jo li deia que tranquil, que tenia molts dels seus discos i que aniria al concert que feia aquella nit.
-Tocarà Sisters of Mercy?
Ell reia:
-Ja es veurà.
De la famosa gavardina blava en treia un disc i me’l signava: Per al Ventura, Leonard Cohen. Com és que sabia el meu nom i com és que sabia parlar i escriure en català, suposo que forma part de les regles internes d’aquell somni.
-Moltes gràcies! És bo?
Tornava a riure:
-Ja es veurà.
Al matí, quan m’he despertat, he vist que tenia el MOJO del mes de desembre a la tauleta de nit. Doncs encara ha anat prou bé i ha estat prou civilitzat, perquè fa dues setmanes, a la tauleta de nit hi tenia un MOJO amb The Clash a la portada.



1 resposta fins ara
defak // Novembre 14, 2008 a 7:41 pm |
Perquè darrerament tothom em parla de Leonard Cohen i jo em retrec no anar a Londres a veure’l?