…ni dels discursos de la seva gent, perquè aquest bloc només té 5 lectors fidels, dels quals 2 són obamistes apassionats (i escriuen i argumenten tan bé, que en el cos a cos tinc totes les de perdre).
Parlaré d’una altra cosa: per exemple, de les vacances a l’Argentina, aviat farà un any. L’amic Quim Obrador ens va dur a un asado, als afores de Buenos Aires, amb un grup heterogeni de gent. Alguns coïen la carn mentre els altres donàvem voltes a un guacamole real i a un altre de musical, quan una dona (40 llargs, actriu semi-professional, progre), va dir tota seriosa:
“El otro día escuche un CD de aquel chico uruguayo, Jorge Drexler, y pensé… ¿cómo se pueden decir tantas boludeces en una misma canción?
Doncs això…
4 respostes fins ara
miq // Agost 30, 2008 a 10:16 pm |
Potser sí que en diu de boludeces: jo no l’he seguit mai en Drexler, però el gran (i brasiler) Celso Fonseca (http://www.youtube.com/watch?v=gg2jTNU0LTk&) hi té una cançó a quatre mans absolutament deliciosa.
Deliciosa és la música d’un argentino-estatunidenc, nascut a la terra de la futura vice-presidenta d’aquest tros de món, i que també és un bon guacamole sonor. Un botó de mostra:
senyorventura // Setembre 1, 2008 a 11:38 am |
Precisament, Kevin Johansen era el cuiner del guacamole musical. Molt recomanable.
Com a obamista que ets, em sorprèn el teu pessimisme: creus realment que Miss Wasilla arribarà a la Casa Blanca?
defak // Setembre 3, 2008 a 9:14 pm |
Tres.
senyorventura // Setembre 4, 2008 a 9:46 am |
No esperava menys, Guillem! Ja trigaves!