Dotze anys més tard, per fi puc comentar Ronda Naval sota la Boira, de Pere Calders, amb algú. Aquesta matinada, amb una banda sonora de bongos al carrer, la G. ha acabat de llegir el llibre i s’ha convertit en la segona persona que conec que se l’ha llegit -la primera sóc jo mateix.
Estic més content que un gínjol, perquè aquesta novel·la és una flaca que tinc; però sobretot perquè, com diuen els savis, discutir/compartir una obra amb algú proporciona un plaer semblant a la mateixa lectura.
I és que, massa sovint, quan hom llegeix un autor català més enllà de novetats i best-sellers, s’acaba trobant molt sol, i no té altra opció que tancar-se al lavabo i a comentar el llibre en veu alta davant del mirall: un vici solitari, com quan d’adolescents, ens masturbàvem (i em refereixo a fer-ho tancat al lavabo; no a fer-ho davant del mirall, s’entén.)
6 respostes fins ara
defak // Agost 20, 2008 a 7:23 pm |
A mi ara em capfica més la soledat del lector català que vol trobar a les llibreries alguna cosa publicada en algun moment del passat anterior a un parell d’anys.
Quimkong // Agost 20, 2008 a 11:09 pm |
aleshores, aquell mirall per a què serveix??
miq // Agost 21, 2008 a 2:56 am |
A mi ara em capfica el mateix que capfica al senyor defak. I només és a les nostres mans canviar-ho. El futur per força ha de ser millor.
senyorventura // Agost 21, 2008 a 9:05 am |
defak i miq: us diria que per això hauria de servir la setmana del llibre en català, per és un debat antic, no? De totes maneres, jo m’he passat a les llibreries de vell.
Quimkong: et diria que ben trobat, però em temo que això significa que ja toca treballar, no?
Quimkong // Agost 21, 2008 a 10:54 am |
merda
viu i llegeix // Octubre 31, 2008 a 5:13 pm |
Hi ha més gent al món que ha llegit Ronda naval sota la boira. I hi ha qui fins i tot, l’ha rellegit més d’una vegada!!!!
aviat hi dedicaré un post en el meu blog