Orxata per la vena

El carrer Escorial és un lloc de pas d’ambulàncies i Busos Turístics. Un limes gracienc, que obre les portes a un barri de transició, desdibuixat. Al nord del carrer, una font i unes cases tan antigues com lletges, resisteixen qui sap si tan sols per justificar el perquè la Rodoreda dedicà una novel·la a l’indret.

Potser per ser un carrer perifèric del nucli gracienc, dues de les majors joies del barri són gairebé desconegudes. En primer lloc, l’orxateria Sirvent: que sembla que no volen tenir res a veure amb la homònima orxateria del carrer Parlament, però en aquest cas, el nom fa la cosa. El segon, Discos 100, que alguns consideren la millor botiga de discos de Barcelona (si és que això, en plena era Ipod, significa alguna cosa.)

Així, aquest agost asiàtic i urbà (per imperatiu mèdic), a la terrassa, tinc el bigoti blanc d’orxata, mentre a la mini cadena sona Christine’s Tune dels Flying Burrito Brothers. Gram Parsons, de personalitat adictiva, si hagués provat l’orxata, també s’hi hauria enganxat…