El sol i la platja atrauen a gent ben diferent. Hom no espera trobar el mateix personal a Lloret que a s’Agaró. La costa catalana s’ha anat parcel·lant per cobrir tot tipus de demanda: sempre al servei del consumidor.
Tot això canvia quan vas a una illa tan petita com és Formentera; en 5 o 6 platges mal comptades s’hi cou una escudella els ingredients de la qual són el turisme familiar, el turisme espiritual i el turisme italià (i no em feu dir quin d’aquests ingredients costa més de pair.)
Els catalans anem Formentera a redimir-nos; hi busquem la virginitat original i el misticisme mediterrani que hem somniat a la Costa Brava i a la Costa Daurada, però que hem malvenut als tour-operadors. Per això, el català, quan trepitja una platja de Formentera, no triga gaire a llevar-se el banyador i el bikini així que pot, per poder celebrar com cal la unió mística entre l’individu i un idíl·lic paisatge primigeni.
L’italià, per altra banda, va a Formentera buscant una Eïvissa de butxaca: discoteques menys glamouroses però menys prohibitives. Hedonisme low cost. Elles ni tan sols fan top-less: la tria del bikini ha estat tan acurada i maquiavèlica que seria una llàstima no poder-lo lluir. Per il·lustrar l’actitud dels italians, em remeto a una comentari de Josep Pla sobre la platja d’Ostende, als anys 20, en la lectura que m’ha acompanyat aquests dies:
L’ambient era sobretot curiós per la petulància que la gent posava en les il·lusions que sobre si mateixa es feia. Era un espectacle entendridor.
Al capdavall, dos tipus d’exhibicionisme amb particularits nacionals: el secular de l’Espanya de Zapatero, i el catòlic de la Itàlia de Berlusconi.
Però som europeus: la sang no arriba al riu i els desencontres es resolen amb una mirada de menyspreu i fent petar la llengua (en el fons, aquesta actitud és el motor d’Europa: convivència pacífica, però amb el dret adquirit de fer petar la llengua en qualsevol conflicte.)
Però tot això no exclou que continua sent una illa magnífica; la insularitat aclapara i és terapèutica; les aigües són extraordinàries i un bàlsam per combatre la calor africana; i des de qualsevol punt de l’illa es poden contemplar postes de sol, acomboiades pel desplaçar magnètic dels iots a l’horitzó, apropiades per a badocs com nosaltres. Una delícia.
