Al PopArb, un arqueòleg del yeyé català en vinil (Dj Phil Musical) conviu amb els que endollen un Mac a l’escenari (Linn Youki)*.
Un aspirant a representar Espanya a Eurovisión (La Casa Azul) toca el dia abans que un místic solsoní musiqui el poeta nacional del XIX (Roger Mas)**.
Els qui el divendres eren públic, dissabte pugen a l’escenari i viceversa (alguns pugen i baixen durant un mateix concert). Hi ha pares que es belluguen pel recinte de la mà dels fills. I per alguns racons, “la droga hi corre de sota mà”.
El poble està pres per barcelonins, però la lentitud s’encomana. I l’únic cambrer que et serveix en menys de 20 minuts, és marroquí i parla un català de (teatre de) guerrilla.
Tot plegat, d’una anormalitat improvable.
- El Mac es va penjar en directe 3 cops. No és broma.
- * El solsoní Roger Mas musica Verdaguer. Els Mishima, de la Barcelona burgesa, ho fan amb Maragall. Que fos al contrari, seria demanar massa, no?
4 respostes fins ara
miq // Juliol 3, 2008 a 1:33 am |
Ja m’hagués agradat assistir al festival amb majúscules de tots els que es fan i es desfan.
senyorventura // Juliol 3, 2008 a 8:04 am |
Però tu pots anar als concerts del McCarren Park Pool, lladre, el més trendies de tots els que es fan i es desfan.
miq // Juliol 3, 2008 a 12:42 pm |
Tu sí que en saps!
defak // Juliol 5, 2008 a 8:46 am |
Sí, però l’acústica de la piscina és la pitjor del món…