El passat mes de novembre, vaig visitar Argentina. El Quim Obrador, guia acreditat, ens va imposar una visita obligada: ni la Casa Rosada, ni el mercat de San Telmo, ni una punyetera sala de Tangos. Ni tan sols l’estadi de Boca. L’excursió imprescindible va ser anar a veure en directe el programa de ràdio d’Alejandro Dolina.
“Dolina? Una institución.”, m’havia dit la Melina, la nostra veïna argentina.
I em va passar un llibre curiós, un inventari de personatges irreals i llegendes que transcorren al barri de Flores. Parlant de la categoria de los Refutadores de Leyendas, Dolina escriu:
Alguien les dice: “En Flores hay un joven que vuela. Se llama Luciano”. Ellos, en lugar de mirar al cielo, se ponen a razonar implacablemente. “Los hombres no vuelan. Luciano es un hombre. Luego, Luciano no vuela.” Los Refutadores de Leyendas no se limitan a demostrar que el mundo es razonable y científico, sino que también lo desean así. (Éste es seguramente su peor pecado.)
I jo afegeixo que:
1. Més trist és desitjar un món on els homes volin, però tenir una ment només preparada per negar-ne la possibilitat.
2. Més meritori és tenir una ment preparada demostrar que el món és raonable i científic, però alhora, ser un creador inesgotable de llegendes i posar-se a volar, com el Luciano del barri de Flores.
I aquí és on he entès perquè al Quim li agrada tant el Dolina.
* Pels qui el conegueu, pagueu els 1,20 € per veure el vídeo del Quim. S’ho val.
