No deixa de sorprendre’m el culte que es professa vers Joan Miquel Oliver entre alguns cercles de modernor barcelonina (modernor de paper pintat, com el de l’esquerra de la fotografia.)
No és que ell no hagi fet mèrits (que n’ha fet molts), sinó que per a mi és tota una novetat que des del cosmopolitisme barceloní tingui com a gurú un mallorquí que canta en català.
M’agrada, però se’m fa estrany.
La foto és de la presentació del seu nou videoclip llibre i d’algun tema inèdit a l’Heliogàbal. Era un acte privat, però la Gemma i jo ens hi vam colar sense pretendre-ho, i vam acabar asseguts a primera fila: vam notar la mirada dels seus adeptes es clavava als nostres clatells com pals de pirulins i piruletes.
Cap resposta fins ara
Encara no hi ha comentaris... Engega la discussió tot emplenant el formulari.