DO – Dijous passat, al concert de Watermelon Slim al Teatre Zorrilla de Badalona.
A.: Heu vist que el País promociona el disc de Justin Townes Earle?
B.: Ja els val. Al concert de Madrid només van pagar entrada 7 persones.
A.: Un d’ells devia ser el crític del País.
B.: Aquests no solen pagar entrada.
RE – Divendres, llegint una entrevista a Nick Cave al Mojo, on li pregunten si mai ha conegut a Bob Dylan.
He came over me at Glastonbury and shook my hand and said, “I really like what you do.” So I said, “I really like what you do, too.” And that was that! Then it turned into a shoe-staring contest. Some things you’re not prepared for, and that was one of them.
MI – Dissabte tarda, mirant els extres del CD de London Calling de The Clash.
MANAGER: La revista Rolling Stone va considerar London Calling el disc més important dels 80. Va ser genial i molt afalagador. Van trucar a Joe [Strummer] i li van preguntar: “Què et sembla? És el disc més important dels 80.” I Joe va respondre: “Perfecte. Però em pensava que s’havia publicat el 1979.”
LA – Dissabte nit, a Shine a light, el concert dels Stones gravat per Scorsese:
ENTREVISTADOR: Qui és millor guitarrista, Ron Wood o tu?
KEITH RICHARDS: En Ron dirà que ell és millor. Però jo sé la veritat: els dos som bastant dolents. Però junts, valem per 10.
SI – Dimecres, llegint un comentari clarivident de la Maria Torralbo al bloc d’en Martí.
T’hi fixes que en aquests documentals de grans estrelles sempre surt la dona que el cuida? En canvi, quan les estrelles són elles, el què surt és el macarra de torn que les maltractava. Billie Holiday, Tina Turner,… Darrere un gran home sempre hi ha una gran dona, però darrere una gran dona sempre hi ha un fill de puta.
Nota: FA SOL no han estat inclosos perquè avui no en fa.
Cap resposta fins ara
Encara no hi ha comentaris... Engega la discussió tot emplenant el formulari.